Vergonya.

Veus que a Espanya és possible contractar algú sense especificar quin sou tindrà, i alhora que algú s'endugui 14 milions de jubilació quan la seva gestió hauria d'estar penada amb la presó. I no t'indignes? Em fas vergonya.

I sí: tenim uns mals polítics, uns banquers corruptes i una bona colla d'evasors fiscals. Efectivament, els tenim. I ens tenim a nosaltres, una societat civil endormiscada, vagassa i menyoga que ho permet.

Perquè fem pena com a ciutadans.

Cada dia que no ens queixem, cada vegada que procurem per mantenir una feina precària, cada cop que acceptem un contracte amb condicions indignes. 

Cada jornada que callem i assentim: fem vergonya.

L'altre dia preguntava a un amic basc, resident a Nova York, però a Barcelona per feina com veia a la gent, la societat.

Em va contestar:
"La gente sigue divertiendose, saliendo, pasándolo bien."

Em vaig enfadar. 

No vull atacar al meu amic, que és molt bona persona, però la seva afirmació reduccionista i optimista em va molestar profundament.


Potser només em va transmetre la seva mirada -des dels seus 80.000$ a l'any de sou i amb feina indefinida a USA. O no va saber veure més enllà dels seus amics -la majoria artistes subvencionats familiarment i/o hippies conformats amb la seva mediocritat salarial i laboral.

Però és que aquí justament resideix el problema: on veu que sigui bo seguir divertint-se amb la que està caient?

És VERGONYÓS. 

És que ningú ha llegit a Marx? Algú veu que esteu al·lienats de manual?

No us fa vergonya estar divertint-vos? No us adoneu que cada cervesseta que feu amb altres conformistes us al·liena més?

Deu ser que no veuen que els més afectats per la crisis són ells mateixos, els joves d'entre 18 i 35 anys. Però ara també els nens (ja som el 4rt país d'Europa en pobresa infantil), les persones amb discapacitat i els jubilats. I en especial, les jubilades, perquè la pobresa té rostre de dona a Espanya.

I què fa la gent amb forces per protestar? Els ciutadans amb formació per moure les coses, on són? 

Aquesta generació tan ben preparada, per què no s'organitza per encausar als responsables com a acusació particular? 

Quants advocats sense feina no podrien aprofitar els seus coneixements? Quants publicistes a l'atur no usen el que han après per mobilitzar les masses? Quants periodistes no denuncien el que veuen?

Al carrer protestant hauríeu de ser. I des de fa dies!
Davant de cada banc, davant de cada organisme governamental demanant responsabilitats, davant de cada jutjat posant denúncies!

No podeu seguir als bars oblidant.

A vegades entenc perquè el Generalísimo va morir el llit després de 40 anys de dictadura. Perquè la nostra és una societat immadura, de recompenses immediates, al·lienada des de l'analfabetisme funcional.

Societat de la que he fugit: 

O busqueu una millor vida fora (que no és fàcil, encara que molts ho pensin.) 
O intenteu millorar el que teniu a casa.

Però el que esteu fent fins ara, queixar-se però oblidar al bar de la cantonada: és vergonyós.