lunes, 5 de marzo de 2012

El dia que la teva iaia t'agrega a Skype...

La gent més propera a mi sap de l'adoració secreta que tinc cap a la meva iaia materna. I dic secreta perquè ella no ho sap.

Els meus altres avis, per exemple, són d'anunci. Dels que compren regals als nèts, fan petons plens de "carinyo" i et donen caramels per tenir-te ben mimat. Són la definició d'avis perfectes.

En canvi, la meva iaia materna no la podria definir així. Ella és el que en anglès es diria "cool" (guay pels quatre anti-anglicismes).

Per començar, la meva iaia és capaç de fer dotze jerseis -un per nét- cada Nadal. I em direu que això no és tan estrany en iaies... Doncs no, no ho és. El que és estrany és que ara que ja no fa tanta mitja compra els regals on-line!

Quan als 20 anys vaig marxar a estudiar a Estats Units va decidir que es comprava un ordinador, per tal de poder-se comunicar amb mi. 
Però ella no és va anar a lo fàcil... No. Es va comprar un e-book i va aprendre a fer servir un sistema operatiu de MAC.

Brutal era tenir encès el Messenger -que era el que es portava llavors- i veure la finestreta que diu: "Iaia s'acaba de connectar."


És una àvia moderna, més d'esquerres cada dia que passa; que va a la universitat de la gent gran i a classes de ikebana. Prgmàtica com ella sola, és clienta d'una perruqueria xinesa perquè "És on millor em deixen el cabell, i amb massatge inclòs!."


Aquí la iaia lluint cavellera Made in China, i ulleres última tecnologia de vidres graduables segons la llum.

Però la iaia no només és especial per la seves aficions tecnològiques. A mi m'encanta explicar que el meu pare i ella, és a dir, gendre i sogra, es porten magníficament. La prova definitiva és que el meu pare quan veu la possibilitat de fer un viatge diu: "Truca a la iaia per si vol apuntar."
 
La meva famosa mala llet és herència directe d'aquesta iaia, i és que és dura com una roca, a la vegada que sincera i cuidadora.

No fa massa em va explicar que quan jo vaig néixer -vaig ser la primera dels dotze nèts i netes- estava tan contenta, que sentí la necessitat de fer una pancarta que posés: "Acabo de ser àvia" i sortir al carrer a dir-ho a tothom.

No crec que hagi d'afegir res més.


1 comentario:

  1. Gracias a la magia de Google Translator, ya pude leer tu entrada. Maldigo no saber catalán.

    Pinyoleta, I miss you.

    ResponderEliminar