Ja no llegeixo el diari.
Durant anys el primer que he fet, per deformació professional o per idiosincràsia personal, ha sigut mirar les noticies a Internet.
El ritual era sempre el mateix: primer El País, després La Vanguardia, el New York Times; i potser, només potser, The Guardian si anava molt assedegada d'informació.
Però ja no ho faig. No puc.
Tot i la meva duresa externa, a mi em penseixen els mals del món.
Divendres passat, per exemple, a les 16h hora de la costa est entro a mirar els diaris -havia tingut un dia atabalat i no m'hi havia fixat abans. Titulars del dia:
- Pujada de l'IVA l'any vinent a Espanya.
- Els immigrants irregulars no tindran accés a la sanitat pública.
- Tampoc els estudiants majors de 26 anys que mai hagin cotitzat.
I aquí em pregunto: fins quan aguantarem que gent que sempre ha tingut les necessitats bàsiques més que cobertes, ens segueixin governant?
Però m'agradaria anar més enllà, fins quan NO demanarem responsabilitats als que han votat a aquest govern? O a l'anterior, per exemple? Perquè jo ja començo a estar-ne farta que només es culpi als que governen.
Sí, tenim mals polítics: covards, poc instruïts i interessants. Però és que jo no els voto aquests. Així de clar.
No és que estigui massa contenta amb els representants als que vaig regalar -la paraula és regalar, perquè no els demano res a canvi- el meu vot. És el que tenen les llistes tancades, fetes per acontentar totes les "famiglies" del partit.
En tinc el pap ben ple de votar a mediocres enllistats per raons obscures o terribles (com les quotes). Però encara estic més farta que la gent no valori suficient la importància del seu vot i el regali, desencertadament. I el pitjor, no accepti que part del que està passant avui és per culpa d'un vot mal emès.
Gràcies votants del PP. Els meus fills pagaran pels vostres errors.
Durant anys el primer que he fet, per deformació professional o per idiosincràsia personal, ha sigut mirar les noticies a Internet.
El ritual era sempre el mateix: primer El País, després La Vanguardia, el New York Times; i potser, només potser, The Guardian si anava molt assedegada d'informació.
Però ja no ho faig. No puc.
Tot i la meva duresa externa, a mi em penseixen els mals del món.
Divendres passat, per exemple, a les 16h hora de la costa est entro a mirar els diaris -havia tingut un dia atabalat i no m'hi havia fixat abans. Titulars del dia:
- Pujada de l'IVA l'any vinent a Espanya.
- Els immigrants irregulars no tindran accés a la sanitat pública.
- Tampoc els estudiants majors de 26 anys que mai hagin cotitzat.
I aquí em pregunto: fins quan aguantarem que gent que sempre ha tingut les necessitats bàsiques més que cobertes, ens segueixin governant?
Però m'agradaria anar més enllà, fins quan NO demanarem responsabilitats als que han votat a aquest govern? O a l'anterior, per exemple? Perquè jo ja començo a estar-ne farta que només es culpi als que governen.
Sí, tenim mals polítics: covards, poc instruïts i interessants. Però és que jo no els voto aquests. Així de clar.
No és que estigui massa contenta amb els representants als que vaig regalar -la paraula és regalar, perquè no els demano res a canvi- el meu vot. És el que tenen les llistes tancades, fetes per acontentar totes les "famiglies" del partit.
En tinc el pap ben ple de votar a mediocres enllistats per raons obscures o terribles (com les quotes). Però encara estic més farta que la gent no valori suficient la importància del seu vot i el regali, desencertadament. I el pitjor, no accepti que part del que està passant avui és per culpa d'un vot mal emès.
Gràcies votants del PP. Els meus fills pagaran pels vostres errors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario