De les persones més properes no en tinc fotos

Fa un moment pensava que no tinc cap fotografia amb la Bet.

La Betsi va ser durant quatre anys la meva millor companya de pis. Ens vam anar descobrint a poc a poc, per acabar sent una referència mútua.

Gràcies a mi la Bet es va posar per primer cop uns talons (que li feien unes cames brutals). I per culpa de la seva, jo vaig acabar anant a veure películes sobre reciclatge -uecs.

I no tinc cap foto amb ella, de les dues juntes.

Així que penjo aquesta, que em fa molta gràcia :P

 

B: -Formatge per la rata Lester de casa...

Tampoc tinc cap moment inmortalitzat amb la Paula. La meva parella de fet, amor platònic a la distància i cerdinya preferida.

I té "pebrots del piquillo" la cosa! Perquè la Paula i jo ens vam conèixer en una època de fotos i fotos, i exaltacions etíliques de l’amistat immortalitzades per càmeres!

I aquí la instantànea en la que estem més properes...

Y nos separa una bolsa de Cheetos...

I la pitjor, perquè té delicte: ni una foto amb la Neru.

Quatre anys de carrera juntes. Un d'ells vivint al mateix pis de Vic.

Un any i mig compartint pis a Barcelona.

L'hereva dels meus mobles i edredons. I records.

La persona amb qui més he parlat, plorat i compartit.

Ni una miserable foto plegades.

Lester es el conejo. Nerea, es la otra.

Sort que l'amistat no es mesura en fotografies.