És ben sabuda la meva obsessió anti-Camps, i el meu interès pels polítics
del sud del meu país.
València i la seva classe política em causen una perplexitat només
comparable amb la que em crea la gent que capaç d'emprar la violència.
De la mateixa manera que el meu cap no concep infligir dolor a cap ésser,
no entenc com al País Valencià passa el que passa, es vota el que es vota i
s'aguanta "lo" inaguantable.
¿Per què els valencians no s'han manifestat abans?
Sé que les manifestacions anti-retallades són habituals, però no tenen repercussió
més enllà de TV3 (televisió prohibida en aquelles terres, per altra
banda). L'atenció dels mitjans només s'ha bolcat quan els sense-cervell dirigits per la senyora "delegada" han apallissat a tot adolescent, jove, no tan jove i
avi que passava pel carrer.
I ara em pregunto... Tota aquesta gent que ha votat al PP a València,
¿potser alguns família del apallissats, seguiran votant al partit de la
corrupció, de la doble moral i ara també de les hòsties no consagrades?
València ha estat des de temps immemorables un feu de gent
"d'ordre". Només cal recordar que a l'únic lloc on van sortir els
tancs la nit del 23-F va ser a València ciutat. La Comunitat Valenciana -tal i
com els agrada anomenar-se- té diversos complexes d'inferioritat.
Si no, no s’entén que la seva gent voti a animals assedegats de poder i diners
que endeuten els seus votants amb "panes et circus" com la F-1. O que
aproven obres de metro inflacionistes en despeses i deficitàries en enginyeria. Per no parlar de la moral distreta del senyor Camps cap a les famílies deles víctimes de l'accident del ja mencionat metro.
No m'alegra gens que s'hagin repartit garrotades entre alumnes, vianants i altri. Però potser calia aquesta brutalitat
per remoure consciències i que els valencians i valencianes sortissin a dir
prou.
Ara que es comença a veure una mica de la llum, des del meu humil atri demano què algú estudií “What’s wrong with Valencia?”
de forma seriosa.
Un apunt interessant del que passa al País Valencià el pots trobar en la reelecció de Camps com a president, guanyat fins i tot popularitat en mig d'escàndols que no paraven d'aparèixer. Com dirien per aquí: WTF!!!
ResponderEliminarUn termòmetre interessant de la "democràcia" a Espanya es viurà a Andalusia pròximament... on després de tot el que està passant, és molt probable que el PP hi acabi governant... i ves comptant. El vot del PP és bastant fidel perquè es un vot "como Dios manda", així que a la que el votant de "centre-esquerra" afluixa la majoria parlamentària rebaixa el preu.
"Si no quieres caldo, pues dos tazas!"
T